Més tard del que voldria, ja que fa dies que em va enviar la informació, us vull presentar a l’Eric, un enginyer informàtic a qui vaig tenir com a alumne al Màster d’Emprenedoria i Gestió de la Innovació al Tecnocampus el curs passat, que lidera en aquests moments Finixer, el lloc web de recomanació d’esdeveniments esportius.
L’Eric és un apassionat de l’esport, practica atletisme des dels vuits anys i entrena per acabar algun dia un Ironman! També és addicte a aprendre i millorar cada dia amb energia, i no pot ser d’una altra manera pel projecte que lidera. Actualment, està fent triatlons, i amb uns bons temps! És un crack, però això només s’aconsegueix amb passió i constància com la que demostra en el seu dia a dia.
Segons la seva opinió, es comet un fracàs de veritat quan no se sap entendre un fracàs com una oportunitat per aprendre i millorar. I així s’entèn el seu històric, passant de no treure el primer curs d’Enginyeria Informàtica a fer l’Enginyeria Tècnica, després la Superior, el First Certificate d’Anglès i més del 50% d’empresarials a la UOC, i ara el màster. Aquell petit fracàs el va convertir en una persona capaç de superar-se contínuament i fer el triatló del coneixement. Potser si aquell estiu previ al primer curs universitari hagués agafat forces en comptes de treure’s el carnet de conduir i treballar durament a una fàbrica, tot hagués estat diferent. Igual que fracassos, tinc moltes victòries, la majoria petites i sobre un mateix. La més especial, acabar la carrera tècnica a curs per any i amb bona nota, convertir-se en el primer titulat universitari de la família, un exemple a seguir.
En aquest sentit, creu que un dels ptijors errors és tancar-se portes per creences autolimitants, per falta d’ambició o valor. Les oportunitats s’han d’aprofitar quan es presenten, després és massa tard. Un error que va cometre va ser exigir massa a la gent propera, sempre s’ha d’empatitzar amb l’altre i no creure que són com tu. Quanta raó té. I potser troba a faltar haver cuida’t una mica més dels seus amics i de la seva família, no tot és feina, estudis o esport, remarca. Aquesta actitud positiva que s’extreu del que diu, és el seu millor encert, que ens ajuda a vançar i a ajudar els altres, a més de tenir efectes positius a la salut. Ell ho va veure clar des que va escoltar fa temos un discurs de l’Emilio Duró.
Mai ha tingut ídols, però potser qui l’ha inspirat més és el seu pare, que té 51 anys i encara no el guanya corrents, fa 10 quilòmetres en 37 minuts! Això sí, es treu l’espineta guanyant-lo en triatlons … A més d’ell, li agrada trobar aquelles petites joies que tota persona pot oferir, tothom et pot inspirar.
El seu millor moment del dia, al matí, entre les set i les nou, i encara millor si les inverteix a escapar-se a Collserola després d’una nit de pluja. Relax i desconnexió assegurats. En aquests moments pensa que si tornés enrera, tornaria a gaudir intensament del camí, cada dia. I mentre corre, somia, persegueix els seus somnis que evolucionen cada dia una mica més … El primer, Finixer, després, els projectes que vinguin, propis i d’altres emprenedors, això sí, sempre que siguin amigables, divertits i rendibles. De ben segur que convertiràs aquest somni en realitat.
Força i sort!
