Aquest mes de Novembre, el dijous 24 en concret a les 18h45 tindrem a l’Albert Cervera al Tecnocampus per parlar de la seva experiència emprenedora dins NaN·tic, on creen i adapten software lliure com l’openERP per a satisfer les necessitats de les empreses per a la seva gestió. I estan creixent malgrat la situació econòmica general, perquè és una clara necessitat dins les empreses. En 140 caràcters, es defineix com aparellat, amb un fill, informàtic i soci fundador de NaN·tic. Em dedico a fer del programari lliure una solució útil.
Preguntat pel seu primer fracàs o la primer victòria, respon que no m’he mirat mai la vida en termes de fracassos i victòries. Potser sí que és cert que sonen massa definitives, massa categòriques, com si fes falta intentar fer alguna cosa realment extraordinària com per poder-me atribuir una cosa o l’altra. Això sí, aquest bon jan és conscient que és extremadament despistat i això li genera errors constantment, però els supera amb intuició, sentit comú i bona voluntat.
L’error més gran a la seva vida ha estat no saber trobar temps per a coses importants. La vida es compon de molts àmbits, i a vegades, sense voler, ens falta temps per allò que més volem. Però segur que va saber redreçar el camí ben aviat. I això ho compensa amb el seu millor encert, tenir un fill, amb qui passaria totes les hores del dia. Està ben clar que el seu millor moment del dia és quan el va a buscar a casa dels avis a la tarda, un somriure segur que il·lumina la cara d’ambdós.
Malgrat les seves excentricitats, la primera persona que l’ha inspirat professionalment ha estat en Richard Stallman, perquè va donar-li una volta a les llicències de programari. És un exemple, com tants d’altres de gent que sap reinventar amb una idea brillant allò que per ell és en realitat una obsessió. I els emprenedors ho som molt, d’obsessius. Més recentment ha descobert la capacitat d’innovació, extraordinària, del Ferran Adrià, però sobretot li impressiona com ha sabut convertir la seva passió en un negoci, ja que d’altra forma no seria on és ara. I afirma que aquest és el gran repte que tenim els que volem viure d’allò que ens apassiona.
En broma, diu que si tornés enrera seria perquè m’he oblidat alguna cosa, però seriosament, entre d’altres, tornaria a fer la mateixa carrera, estar amb la mateixa parella i a tenir un fill. Quant a d’altres decisions, s’hauria de tornar enfrontar amb elles i tornar a prendre una decisió, ja que tot a la vida té un costat positiu i un de negatiu. Remarca, en tot cas, que prefereix viure coses noves encara que vagi posant anys al damunt.
Des de qualsevol lloc de Catalunya, que l’enamora, somia amb una societat més tolerant, amb empatia, menys violenta. Simplement en una societat millor. De ben segur que aquest desig també el té amb NaN·tic, fer-la cada dia millor i aconseguirà que sigui una empresa de referència, on la gent vulgui anar a treballar i a fer les petites passes dels seus projectes de vida.
Tot això ens explicarà el dijous 24, sota el títol Des de zero sense finançament. Gràcies per venir, i força i sort!
